Cartes dels dels camps de concentració

Zusatztext

Hi ha figures que sense haver arribat a publicar, tenen un gran impacte en el seu panorama literari: és el cas de Pere Vives. Company de Joaquim Amat-Piniella i Agustí Bartra als camps de concentració, els nazis el van assassinar a Mauthausen injectant-li benzina al cor, escena recreada a K.L. Reich.
 Els únics textos que ens queden de Vives són les cartes que va enviar a la mare i la germana des dels camps francesos. També la correspondència amb un Agustí Bartra que tot just començava a publicar poemes. Commou veure com fins i tot en les condicions més extremes de l'exili, la literatura continua sent al centre de la conversa.
 Per això aquest volum inclou les primeres versions d'alguns poemes de Bartra comentades per Vives. I un pròleg de qui s'ha encarregat d'editar-lo, Marta Marín-Dòmine, experta en literatura concentracionària i autora de Fugir era el més bell que teníem.

Autorenportrait

Pere Vives 1910 1941 Pere Vives i Clavé fou un de tants que s'exilià i no tornà. Només en queden traces: les cartes des dels camps, alguna fotografia i unes poques dades dels registres per on va passar. Nascut a Barcelona el 1910, fill d'un porter barceloní servicial amb el poder i d'una mare pagesa emigrada del Pla de Santa Maria, va ser el gran de tres germans. L'afició des de ben petit a la lectura i els estudis d'italià, francès i anglès ¿i potser també alemany¿ a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona van fer-ne un lletraferit. Després d'intentar alguna traducció mentre feia de comptable, d'organitzar conferències, de freqüentar l'Ateneu Enciclopèdic Popular, de participar en els fets del Sis d'Octubre i de sovintejar els concerts de Pau Casals al Palau de la Música Catalana, la guerra va sacsejar-lo. Se'n va anar voluntari al front i, forçat, a l'exili, on coincidí, entre molts altres, amb Agustí Bartra, Ferran Planes, Joaquim Amat-Piniella i José Cabrero Arnal. Va passar per França, Suïssa, Alemanya i Àustria amb una esperança que esdevenia confusa, feixuga i enormement depressiva fins a finals d'octubre de 1941, quan la mort va estroncar-la al camp de Mauthausen. El tenien per un Rotspanier qualsevol, pel pres número 3569 segons les últimes dades d'un silenci empresonat que aquest llibre allibera.

Weitere Details